• Informació al dia - Desembre 2018

    PUBLICAT: 13 · 12 · 2018 Fiscal Individual

    EXEMPCIÓ IRPF DE LES PRESTACIONS PER MATERNITAT/PATERNITAT PERCEBUDES DE LA SEGURETAT SOCIAL 

     

    El passat mes d’octubre el Tribunal Suprem va emetre sentència declarant que la prestació pública per maternitat està exempta de tributació per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF en endavant). D’aquesta forma la sentència del Tribunal Suprem, de 3 d'octubre de 2018, estableix com a doctrina legal que les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social també estan exemptes de l'IRPF.

    La Direcció General de Tributs interpreta que aquesta doctrina és igualment aplicable a les prestacions per paternitat percebudes de la Seguretat Social, segons nota informativa de l'Agència Tributària. 

    Des de llavors, la Seguretat Social abona les prestacions sense la retenció d’IRPF, per tractar-se de rendes exemptes. 

    Els que han tributat en l'IRPF per aquestes prestacions tenen dret a la seva devolució pels anys no prescrits. 

    En la propera campanya de renda, les dades fiscals que ofereix l'Agència Tributària per presentar la declaració inclouran les prestacions percebudes durant l'any 2018 com a rendes exemptes i les retencions suportades com plenament deduïbles. No obstant, al tractar-se d'una situació especial, seria convenient revisar aquestes dades. 

    Els contribuents que hagin percebut les esmentades prestacions en els anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podran sol·licitar la rectificació de les declaracions d’IRPF en les que haguessin inclòs aquestes rendes, perquè encara no ha prescrit el dret. Si van ser percebudes en més d'un any, hauran de sol·licitar la rectificació de la declaració d'IRPF de cada any. 

    L'Agència Tributària ha habilitat un formulari, d'utilització voluntària, per poder sol·licitar la rectificació de les declaracions dels anys 2014 i 2015, i no caldrà aportar certificat de la Seguretat Social acreditatiu de les prestacions per maternitat/paternitat percebudes. A partir de gener de 2019 estarà disponible el formulari dels anys 2016 i 2017. 

    Si estan interessats en ampliar la informació sobre l’abast d'aquestes devolucions poden contactar amb el nostre despatx.

    Àlex Soldevila Batlle
    Assessor Fiscal

  • Informació al dia - Novembre 2018

    PUBLICAT: 28 · 11 · 2018

    DECISIÓ DEL PLE DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST D’ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS DEL PRÉSTEC HIPOTECARI

    Què suposa la decisió final del ple del Tribunal Suprem sobre l’impost d’actes jurídics documentats dels préstec hipotecaris?

    El proppassat 6 de novembre de 2018 fou notícia que el ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, després de dos dies de deliberacions, va decidir per 15 vots a favor i 13 en contra, que sigui el consumidor i no les entitats bancàries els qui hagin de fer front a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), en una Sentència que es va fer pública ahir dimarts 27 de novembre de 2018 i en la qual s’aprecia la fractura interna del Tribunal Suprem, arribant a qualificar el canvi en el sentit de la Jurisprudència que es venia aplicant fins ara “d’inapropiat i radical”.

    I és que aquesta decisió arriba, malgrat que el passat 16 d’octubre de 2018, la Secció 2a de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem va decretar que el Reglament que regula l’ITP i ADJ de 1995 havia de ser anul·lat perquè entenia que era el banc el beneficiari directe de la inscripció del préstec i, per tant, qui s’havia de fer càrrec del pagament de l’impost d’ADJ.

    El nou Reial Decret Llei de 17/2018 de 8 de novembre

    Arrel de la decisió del Ple de Tribunal Suprem que considera que ha de ser el client qui ha de pagar l’impost d’ADJ, el Consell de Ministres va aprovar el reial decret - llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre el qual modifica l’article 29 del text refós de la llei de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en els següents termes: “quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considerarà subjecte passiu el prestador”, això és, l’entitat (bancària habitualment) que concedeixi el préstec.

    Al mateix temps, el reial decret Llei declara exempts del tribut les escriptures de préstec amb garantia hipotecària en les que el prestatari sigui una de les persones o entitats relacionades a la lletra a) de l’article 25 de l’esmentada llei, i que són l’estat i administracions públiques, seguretat social, les entitats sense fins lucratius de l’article 2 de la llei 49/2002, les caixes d’estalvi i fundacions bancàries per les adquisicions directament destinades a la seva obra social, l’església catòlica i les esglésies amb acords de cooperació, partits polítics amb representació parlamentària, entre altres.

    Conclusió

    Així les coses, a dia d’avui, les hipoteques signades fins el dia 9 de novembre, l’impost l’haurà de pagar el prestatari, és a dir, el client, mentre que les signades amb posterioritat, l’impost ADJ l’haurà de pagar el banc per imperatiu legal.

    No obstant cal dir que la clàusula d’imposició de despeses incorporada a les escriptures d’hipoteca continua sent nul·la, i, per tant, el consumidor podrà reclamar les despeses de notaria, registre i gestoria que li varen obligar a pagar quan va signar l’escriptura, més els interessos legals corresponents.

    Per últim, estarem atents al que succeeixi en relació a aquest assumpte doncs pensem que les organitzacions de consumidors acudiran a la justícia europea i serà aquesta la que finalment determini si s’ha de retornar als consumidors l’impost pagat.

    Pau Vila Rutllant
    Advocat

  • Informació al dia - Octubre 2018

    PUBLICAT: 25 · 10 · 2018 Dret hipotecari i registral, Dret tributari

    LA POSSIBLE RECLAMACIÓ DE LA DEVOLUCIÓ DE L’IMPOST D’ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS DEL PRÉSTEC HIPOTECARI

    Què és l’impost d’actes jurídics documentats dels préstec hipotecaris?

    A l'hora de signar una hipoteca un dels impostos a pagar és el denominat impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). Aquest impost grava les transmissions patrimonials oneroses (TPO), les operacions societàries (OS) i els actes jurídics documentats (AJD). El que afecta directament a l'hora de la contractació d'un préstec hipotecari és l'AJD, ja que grava els documents notarials, mercantils o administratius.

    Quants diners suposa?

    La gestió d'aquest impost pertany a les comunitats autònomes i s'ha de liquidar amb el model 600 d'autoliquidació, juntament amb una còpia autèntica del document notarial origen del tribut i una còpia simple d'aquest. El tipus a aplicar en l'Impost d'Actes Jurídics Documentats varia en funció de la comunitat autònoma i del valor escripturat. El gravamen pot ser des del 0,5% fins a un 1,5% sobre l'import del préstec hipotecari, segons la comunitat. A Catalunya, l’impost d’actes jurídics documentats és de mitjana de l’1,5%, pel que amb una hipoteca de 100.000 euros, se’n paguen 1.500 d’impost.

    Qui l’ha de pagar?

    Segons la Sentència Núm. 1505/2018 de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem de 16 d’octubre de 2018, en un gir que modifica tot el que havia dit el mateix Alt Tribunal, estableix que qui ha d’assumir el pagament de l’impost AJD que grava les hipoteques és el mateix Banc i no els clients d’aquest els qui han de liquidar aquest impost.

    Què cal fer en aquests moments?

    No obstant la Sentència anterior i vist el canvi de criteri que estableix, el mateix President de la Sala Tercera Tribunal Suprem, el Sr. Luís María Díez-Picazo Giménez en data 19 d’octubre de 2018 en una nota informativa comunicava textualment “Dejar sin efecto todos los señalamientos sobre recursos de casación pendientes con un objeto similar” per “Avocar al Pleno de la Sala el conocimiento de algunos de dichos recursos pendientes, a fin de decidir si dicho giro jurisprudencial debe ser o no confirmado”.

    La reunió del ple del Tribunal Suprem que ha de fixar el criteri definitiu sobre qui paga finalment l’AJD que grava les hipoteques s’ha convocat per al dilluns dia 5 de novembre de 2018 pel que fins aquesta data, no es resoldrà definitivament sobre els efectes d’aquella Sentència.

    Per tant, a dia d’avui cal esperar la decisió de l’Alt Tribunal sobre aquest assumpte que afecta a milers de persones, per determinar en quines circumstàncies es podrà reclamar la devolució de l’impost d’AJD ja sigui davant l’Agència Tributària Catalana o el banc.

    Estem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

    Pau Vila Rutllant
    Advocat

  • I Jornada de Lideratge Gironí

    PUBLICAT: 05 · 10 · 2018
    I Jornada de Lideratge Gironí

    El passat  divendres 5 d’octubre,  es va celebrar la I Jornada de Lideratge Gironí l’Hotel Spa Torre Mirona de Navata, organitzada conjuntament per Ribas-Alvarez i Creantum.

    Amb el títol “Estratègies per a gestionar el talent a les nostres empreses”, experts de rrhh del nostre país, i més de 60 empreses assistents, van debatre i compartir experiències  i visions sobre la gestió del negoci des de la perspectiva de la gestió dels rrhh a l’empresa. 

    Va ser una interessant jornada de Networking, amb l’objectiu de donar valor a la gestió de persones a les nostres empreses, com a un factor clau per al seu creixement.

    Ribas Àlvarez Assessors i Consultors