• Informació al Dia - Febrer 2016

    PUBLICAT: 29 · 02 · 2016 Fiscal Individual, Fiscal Societats, Fiscal Internacional

    CANVIS EN LA TRIBUTACIÓ DE LES SOCIETATS  PATRIMONIALS EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

    El dia 1 de gener de 2015 va entrar en vigor la llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats en la que tenim per primera vegada una definició sobre què s’entén per societat patrimonial en la normativa del propi Impost sobre Societats i per tant, no cal anar a buscar aquesta definició en la normativa d’altres impostos (com ara en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) com passava fins a 31 de desembre de 2014. Aquest fet és molt important perquè ja no hi haurà dubtes d’interpretació ni dubtes de si calia o no fer una interpretació anàloga a la que es feia en altres impostos.

    L’article 5.2 de la llei 27/2014 estableix que: “Als efectes del que es preveu en aquesta llei, s’entendrà per entitat patrimonial i que, per tant, no realitza activitat econòmica, aquella en què més de la meitat de l’actiu estigui constituït per valors o no estigui afecte, en els termes de l’apartat anterior, a una activitat econòmica”. Per tant, aquesta definició només és aplicable en l’Impost sobre Societats, podent donar-se el cas que a efectes d’altres impostos tinguem una definició diferent.

    Anem a aprofundir en els dos casos en què una entitat serà patrimonial als efectes de l’Impost sobre Societats.

    a) més de la meitat de l’actiu estigui constituït per valors

    Si la patrimonialitat d’una entitat es calcula en base a la proporció dels valors sobre l’actiu, caldrà tenir clar què són valors als efectes de la Llei de l’Impost sobre Societats. En el propi article 5.2 es defineix què es computa i què no es computa com a valors. Però, quan i com s’ha de fer aquest càlcul? La resposta la tenim en el propi article 5.2 que ens diu que els imports a comparar seran els que es dedueixin de la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici de l’entitat (o del grup de societats segons la definició de l’article 42 del Codi de Comerç). Per tant, no cal fer un càlcul segons el balanç a 31 de desembre (com fèiem fins a l’exercici 2014)  sinó segons la mitjana dels balanços trimestrals, que ens pot donar o no un càlcul totalment diferent. Aquest és un punt a revisar en la liquidació de l’Impost sobre Societats de l’entitat.

    b) més de la meitat de l’actiu no estigui afecte a una activitat econòmica

    L’article 5.1 de la llei 27/2014 defineix què s’entén per activitat econòmica en termes generals i també en el cas particular de lloguer d’immobles. En el cas de lloguer d’immobles és on trobem la diferència més important, tota vegada que a partir de 1 de gener de 2015 ja no cal local afecte per què existeixi activitat econòmica a efectes de l’Impost sobre Societats. Tot i que la llei 27/2014 ni el seu reglament no estableixen cap quantificació numèrica sobre la necessitat d’un nombre d’immobles mínim per considerar que es realitza una activitat econòmica, s’ha de recordar que existeixen diferents consultes de la Direcció General de Tributs i resolucions de diferents tribunals que diuen clarament que no cal una persona a jornada completa per gestionar un sol contracte de lloguer o varis contractes de lloguer que són els mateixos des de fa uns anys. Aquest és un punt a revisar en la liquidació de l’Impost sobre Societats de l’entitat.

    Novament, aquesta definició és a efectes només de l’Impost sobre Societats. S’ha de recordar que a Catalunya  a efectes de l’Impost sobre Patrimoni i de l’Impost sobre Successions i Donacions que cal comptar amb un local afecte per què les participacions d’una entitat dedicada al lloguer d’immobles puguin gaudir de la corresponent exempció en l’Impost sobre Patrimoni o reducció del 95% en la seva tributació en l’Impost de Successions i Donacions.

    Per tots aquests motius és molt important revisar de nou si, les societats que puguin considerar-se patrimonials, compleixen les condicions per gaudir de la tributació més beneficiosa en tots els impostos, pel que estem a la seva disposició per resoldre tots els dubtes que puguin tenir al respecte així com per tenir les reunions necessàries per la completa revisió de la tributació de les societats que puguin considerar-se patrimonials.

    Josep Bundó i Gelada
    Assessor Fiscal

  • Informació al Dia - Gener 2016

    PUBLICAT: 30 · 01 · 2016 Fiscal Individual, Fiscal Societats, Dret hipotecari i registral

    TRIBUTACIÓ DE LES NOVACIONS I SUBROGACIONS DE CRÈDITS HIPOTECARIS 

    La llei 2/1994, de 30 de març, per la qual es regula la subrogació i modificació de préstecs hipotecaris en el seu article 9, estableix que “les escriptures públiques de novació modificativa de préstecs hipotecaris pactats de comú acord entre creditor i deutor, sempre que el creditor sigui una de les entitats a què es refereix l’article 1 d’aquesta Llei (entitats financeres) i la modificació es refereixi a la millora de les condicions del tipus d’interès, inicialment pactat o vigent o a l’alteració del termini estaran EXEMPTES de la modalitat gradual d’Actes Jurídics Documentats” (Aquest Impost actualment suposa l’aplicació d’un percentatge entre el 0,1 % i l’1,8 % sobre el valor documentat a l’escriptura en funció del fet imposable).  El mateix preveu en el seu article 7 pel que fa a les subrogacions d’hipoteca.

    En aquest mateix sentit es va pronunciar més recentment la Direcció General de Tributs en la seva Resolució núm. 5/2014 confirmant que la subrogació i novació de crèdits hipotecaris estan exempts de tributació en els termes establerts a la llei 2/1994 de 30 de març.

    Cal remarcar que en l’àmbit de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats s’equiparen les figures jurídiques de préstec i crèdit hipotecari, per tant, a ambdós contractes els és aplicable l’exempció.

    En conclusió, per poder aplicar l’exempció de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats a les novacions i subrogacions de préstecs i crèdits hipotecaris s’han de reunir els següents requisits:

    - Préstec o crèdit hipotecari concertat amb una entitat financera.

    - Que l’objecte de modificació sigui el tipus d’interès o el termini.

    Donada la confusió que hi ha hagut en la tributació de novacions i subrogacions de crèdits hipotecaris, es pot donar algun cas que en lloc d’aplicar l’exempció prevista per l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats s’hagi aplicat el tipus impositiu establert per a la constitució de préstecs hipotecaris i en conseqüència s’hagi declarat subjecte a l’Impost ingressant la quantitat corresponent.

    En aquests casos el contribuent té dret a la devolució de l’ingrés indegut i interessos corresponents per part de l’Agència Tributària de Catalunya, sempre i quan no hagi transcorregut el període legalment establert per a la prescripció, és a dir més de quatre anys des de la data en què es va produir l’ingrés indegut.

    Si considera que pot estar afectat per un d’aquests casos amb dret a la devolució per ingressos indeguts, estem a la seva disposició per a l’estudi del cas concret i els oferim els nostres serveis professionals per tal de formular la pertinent reclamació de devolució d’ingressos indeguts davant l’Agència Tributària de Catalunya.

    Ma Àngels Adroher i Recasens
    Àrea jurídica