• Informació al dia - Febrer 2018

    PUBLICAT: 28 · 02 · 2018 Fiscal Individual, Fiscal Societats

    AUTÒNOMS PROFESSIONALS vs AFECTACIÓ EXCLUSIVA DEL VEHICLE A L’ACTIVITAT

    L’Administració d’Hisenda, i concretament l’oficina de gestió tributària, d’un temps ençà ha incrementat les revisions als autònoms professionals aplicant una interpretació molt literal de la norma de l’IRPF i de la LGT amb l’objectiu de revisar les despeses dels elements de transport d’aquests.

    L’article 105 de la llei 58/2003 General Tributària estableix que “en los procedimientos de aplicación de los tributos quien haga valer su derecho deberá probar los hechos constitutivos del mismo.” En alguns casos, l’Administració reconeix que no és fàcil justificar la despesa i ens proposa que aportem un registre d’utilització del vehicle o altres proves amb més contingut, però tot i aportant això i molt més segueixen en la seva tessitura de “no queda suficientemente acreditada la afectación exclusiva del elemento de transporte....”.

    En el cas de l’exemple del professional autònom aparellador que us exposem tot seguit, l’autònom es desplaça a les obres per tal de dur a terme les seves tasques professionals i això li suposa unes despeses que repercuteixen en els seus honoraris tributant tanmateix per aquest marge. Seria lògic i coherent que l’oficina de gestió i els seus actors consideressin oportú canviar el criteri envers aquesta qüestió.

    Us comentem, per posar-vos un exemple, les motivacions i fonaments normatius que dona l’Administració a un contribuent donat d’alta com a professional a l’epígraf 421 “Aparellador” de la llei d’IAE i que s’ha deduït despesa del vehicle.

    1/ Es consideren elements afectes a una activitat econòmica desenvolupada per un contribuent, entre d’altres, aquells elements patrimonials que siguin necessaris per a l’obtenció dels respectius rendiments. No es consideraran afectes aquells que s’utilitzin simultàniament amb activitats privades, a excepció que la seva utilització per aquesta última sigui accessòria i notòriament irrellevant.

    En el cas d’un Aparellador és indiscutible que ha de desplaçar-se a fer les corresponents visites d’obres. També sol ser normal que aquest només disposi d’un vehicle amb el que compagina l’activitat econòmica i la particular.

    2/ Es consideren utilitzats per a necessitats privades, de forma accessòria i notòriament irrellevant, els béns d’immobilitzat adquirits i utilitzats per al desenvolupament de l’activitat econòmica que es destinin a ús personal del contribuent en dies i hores inhàbils que interrompen l’activitat. Aquest paràgraf però, no s’aplica als automòbils de turisme, excepte en els següents casos:

    Vehicles mixtes; Destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers; Destinats a la prestació de serveis d’ensenyament; Destinats a desplaçaments professionals de representants o agents comercials; Destinats a ser objecte de cessió d’ús habitual i onerós.

    L’Administració, per tant, considera que observant l’activitat de l’aparellador, el seu vehicle no està inclòs en cap de les anteriors excepcions i que, per tant, aquest vehicle quedarà afectat a l’activitat quan s’utilitzi exclusivament per a aquesta, i a continuació requereix al professional proves que ho demostrin.

    En aquest punt és on resulta més difícil poder aportar una prova que sigui acceptada per l’Administració. Tot i justificar la tinença de dos vehicles, un per ús particular i l’altre per ús exclusiu a l’activitat, no constitueix prova suficient. La conseqüència d’aquesta interpretació tan rígida de la norma és la NO acceptació de cap despesa relacionada amb el vehicle del professional.

    Ara bé, com fer entendre als autònoms professionals que no és prova suficient demostrar la realitat dels fets i com fer entendre a l’Administració que no hi ha cap prova més vàlida que la realitat dels fets?

    Àlex Soldevila i Batlle
    Assessor Fiscal

  • Declaració anual d'operacions amb terceres persones (Model 347)

    PUBLICAT: 05 · 02 · 2018

    Us facilitem un excel i les seves instruccions que els permetran recopilar tota la informació requerida per tal que el complimenteu i l’envieu al vostre assessor.

    Àrea Fiscal

    Ribas Àlvarez Assessors i Consultors SL

  • Jornada sobre empreses emergents i finançament

    PUBLICAT: 01 · 02 · 2018 Fiscal Individual, Fiscal Societats
    Jornada sobre empreses emergents i finançament

    RIBAS ÀLVAREZ ASSESSORS I CONSULTORS vam participar a la jornada de l'1 de febrer, del sector de les startup a banda i banda dels Pirineus, amb les Cambres de Comerç d’Andorra, de Lleida i de Perpinyà, en el marc d’un programa europeu (FEDER) oriendada a pimes anomenat CCI PirineusMed, a l’Auditori de Girona.

    Aquesta jornada ens va permetre intercanviar impressions amb altres empreses, autònoms i associacions sobre la cooperació econòmica transfronterera, ja que comptem amb col.laboracions amb varis despatxos professionals a Perpinyà, Andorra i altres zones geogràfiques, en l’àmbit fiscal, comptable, juridic i d’assegurances, entre d'altres.

    Principalment, empreses del sector alimentació, restauració i el sector turístic eren presents en l’acte, interessades en trobar socis comercials, establir contractes mercantils o buscar proveïdors de determinats serveis específics, entre els quals els serveis professionals i serveis complementaris d’aquests.

    Joan Ernest Ribas i Donato
    Asessor Fiscal

  • Informació al dia - Gener 2018

    PUBLICAT: 31 · 01 · 2018 Fiscal Individual, Fiscal Internacional

    MODIFICACIÓ DE LA METODOLOGIA DE PAGAMENT ALS PROVEÏDORS PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I ELS SEUS POSSIBLES EFECTES

    Durant el mes de desembre de 2017 es va modificar el Reial Decret 635/2014 en el qual es desenvolupava la metodologia de pagament a proveïdors per part de les Administracions Públiques. Concretament, es va modificar el mètode de càlcul del termini mig de pagament i que, en alguns casos, pot fer que aquests s’allarguin.

    El RD 635/2014 desenvolupava la Llei Orgànica 2/2012 “d’Estabilització Pressupostària i Sostenibilitat Financera”, donant-li l’instrument de càlcul de terminis que la llei necessitava per poder ser operativa.

    La LO 2/2012 va ser la que va establir clàusules coercitives per a aquelles administracions que no complissin els terminis establerts per la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat, permetent que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Territorials retingués les transferències de fons que corresponien a una administració que no pagués en els seus terminis i els apliqués al pagament dels seus deutes financers i comercials. La LO 2/2012 no deia, però, com calcular els terminis de pagament, això fou funció de l’article RD 635/2014.

    El RD 635/2014 establia que el termini de pagament d’un determinat deute començava a comptar transcorreguts 30 dies naturals des de la seva entrada en el registre de l’administració deutora. Transcorreguts aquests 30 dies, la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat concedia 30 dies més per materialitzar els pagaments, passats els quals la factura estava en mora. La LO 2/2012 establia que si la mitja de pagament d’una administració, calculada segons el RD 635/2014, superava l’autoritzat per la Llei 3/2004, aquesta administració veuria retingudes les transferències de l’estat que s’aplicarien a liquidar els seus deutes.

    En la nova redacció de l’article, els 30 dies que disposava l’administració per gestionar internament el document, a partir dels quals començava a comptar el termini de la Llei 3/2004, han estat substituïts per un concepte variable. Actualment els terminis de pagament començaran a comptar “des de la data d’aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb els béns entregats o serveis prestats. La nova data no és fixa, sinó que depèn del temps en què es trigui a realitzar la gestió administrativa de conformitat del servei prestat o els béns rebuts.

    El RD Legislatiu 3/2011 que regula els contractes amb el sector públic dona a l’administració 30 dies entre l’entrega del bé o servei i l’expedició de la conformitat, però aquests trenta dies poden ser modificats pel plec de condicions de l’obra o servei i, en alguns casos, per la pròpia normativa a la que esta sotmesa la modalitat del contracte concret.

    Per tant, de manera indirecta, les administracions poden allargar els terminis de pagament, sense incomplir cap norma, establint en el seu plec de condicions, terminis de verificació i conformitat superiors a 30 dies, ja que allargaran el temps total en què es procedeix a pagar el deute sense incomplir el termini màxim. Per altra banda, incomplir els terminis d’acceptació de la LO 2/2012 no té les mateixes conseqüències per a l’administració que incomplir els terminis del RDL 3/2011 (intervenció de l’administració infractora).

    Jordi Bonmatí i Roura
    Advocat i Assessor Fiscal