tornar
  • Informació al dia - Gener 2018

    PUBLICAT: 31 · 01 · 2018 Fiscal Individual, Fiscal Internacional

    MODIFICACIÓ DE LA METODOLOGIA DE PAGAMENT ALS PROVEÏDORS PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I ELS SEUS POSSIBLES EFECTES

    Durant el mes de desembre de 2017 es va modificar el Reial Decret 635/2014 en el qual es desenvolupava la metodologia de pagament a proveïdors per part de les Administracions Públiques. Concretament, es va modificar el mètode de càlcul del termini mig de pagament i que, en alguns casos, pot fer que aquests s’allarguin.

    El RD 635/2014 desenvolupava la Llei Orgànica 2/2012 “d’Estabilització Pressupostària i Sostenibilitat Financera”, donant-li l’instrument de càlcul de terminis que la llei necessitava per poder ser operativa.

    La LO 2/2012 va ser la que va establir clàusules coercitives per a aquelles administracions que no complissin els terminis establerts per la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat, permetent que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Territorials retingués les transferències de fons que corresponien a una administració que no pagués en els seus terminis i els apliqués al pagament dels seus deutes financers i comercials. La LO 2/2012 no deia, però, com calcular els terminis de pagament, això fou funció de l’article RD 635/2014.

    El RD 635/2014 establia que el termini de pagament d’un determinat deute començava a comptar transcorreguts 30 dies naturals des de la seva entrada en el registre de l’administració deutora. Transcorreguts aquests 30 dies, la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat concedia 30 dies més per materialitzar els pagaments, passats els quals la factura estava en mora. La LO 2/2012 establia que si la mitja de pagament d’una administració, calculada segons el RD 635/2014, superava l’autoritzat per la Llei 3/2004, aquesta administració veuria retingudes les transferències de l’estat que s’aplicarien a liquidar els seus deutes.

    En la nova redacció de l’article, els 30 dies que disposava l’administració per gestionar internament el document, a partir dels quals començava a comptar el termini de la Llei 3/2004, han estat substituïts per un concepte variable. Actualment els terminis de pagament començaran a comptar “des de la data d’aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb els béns entregats o serveis prestats. La nova data no és fixa, sinó que depèn del temps en què es trigui a realitzar la gestió administrativa de conformitat del servei prestat o els béns rebuts.

    El RD Legislatiu 3/2011 que regula els contractes amb el sector públic dona a l’administració 30 dies entre l’entrega del bé o servei i l’expedició de la conformitat, però aquests trenta dies poden ser modificats pel plec de condicions de l’obra o servei i, en alguns casos, per la pròpia normativa a la que esta sotmesa la modalitat del contracte concret.

    Per tant, de manera indirecta, les administracions poden allargar els terminis de pagament, sense incomplir cap norma, establint en el seu plec de condicions, terminis de verificació i conformitat superiors a 30 dies, ja que allargaran el temps total en què es procedeix a pagar el deute sense incomplir el termini màxim. Per altra banda, incomplir els terminis d’acceptació de la LO 2/2012 no té les mateixes conseqüències per a l’administració que incomplir els terminis del RDL 3/2011 (intervenció de l’administració infractora).

    Jordi Bonmatí i Roura
    Advocat i Assessor Fiscal