tornar
  • Informació al dia - Juny 2017

    PUBLICAT: 30 · 06 · 2017 Fiscal Individual, Fiscal Societats

    INCENTIUS FISCALS AL MECENATGE

    La llei 49/2002 de 23 de desembre del Règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i els incentius fiscals del mecenatge estableix diversos incentius fiscals per a aquelles persones o entitats que col·laborin amb organitzacions sense ànim de lucre que ajudin a la consecució d’objectius d’interès general. La mateixa llei 49/2002 estableix quines són les entitats sense ànim de lucre que poden ser objecte d’aquest mecenatge i el tipus de mecenatge que es pot concedir.

    Tot i que és convenient informar-se sobre el compliment de les condicions de la normativa per part de l’entitat receptora, en la pràctica la condició de l’entitat donatària queda establerta amb un certificat que ella mateixa expedirà.

    Existeixen quatre formes de mecenatge que comporten diferents incentius fiscals, tant en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com en l’Impost sobre Societats (IS) dels donants:

    a) La Donació, que és l’entrega d’aportacions a l’entitat sense ànim de lucre. Aquestes aportacions no han de ser necessàriament amb diners i permeten una deducció d’entre el 30% i el 75% del seu valor a l’IRPF i a l’IS, amb un increment del 5% si són recurrents (si es repeteixen en més de dos exercicis consecutius). El 75% s’aplica només en l’IRPF pels primers 150,00 euros. En el cas de l’Impost sobre Societats la despesa no té la consideració de despesa deduïble, tot i que es concedeixi la deducció. En els dos impostos la deducció té un límit màxim aplicable.

    b) Els Convenis de Col·laboració, que són la modalitat dirigida als empresaris individuals i a les entitats jurídiques. L’entitat donant signa un conveni amb una entitat sense ànim de lucre i aquesta última rep una donació que destinarà a la consecució d’un projecte d’interès social a canvi de donar a conèixer la participació del donant. La llei considera que aquesta aportació es deduïble com a despesa de l’activitat en el moment de calcular el resultat de l’activitat de l’empresari individual o l’entitat jurídica (sense aquesta norma seria una liberalitat no deduïble fiscalment).

    c) Despeses en Activitats d’Interès General, que es refereix a quan el donant es fa càrrec d’una despesa d’interès general de l’entitat sense ànim de lucre i la despesa es considera despesa de la seva activitat i no una liberalitat.

    d) Participació en Programes d’Interès General, que està adreçada a la col·laboració amb esdeveniments d’interès general (Jocs Olímpics, any Jacobeu...). Aquests esdeveniments han de tenir un patronat receptor de les donacions i han d’estar establerts per llei. És la pròpia Agència  Tributària, com a membre del patronat, qui rep i certifica les donacions.

    En qualsevol cas, tota col·laboració amb una entitat sense ànim de lucre, sigui de la modalitat que sigui, ha de ser certificada per l’entitat per tal que sigui deduïble. És important que es disposi del certificat abans del moment d’aplicar la deducció en l’impost corresponent.

    Atentament,

    Jordi Bonmatí i Roura
    Assessor fiscal i advocat